Sobre l'espai .DOC:
En
aquest espai trobaràs totes les notícies incloses al espai .DOC ordenades
per categoríes i per la seva data.Categories:
Arxius mensuals:
Darreres 10 notícies:
Rabat quiere sólo una autonomía para el Sáhara Occidental, el Frente quiere la independencia.
Marruecos y el Frente Polisario inician hoy en Manhasset, en las afueras de Nueva York, las primeras negociaciones directas desde 2000, en aplicación de la resolución 1754 del Consejo de Seguridad de la ONU, que a finales de abril les instó a entablar conversaciones "de buena fe y sin condiciones previas".

Després de prendre part al “Postgrau Independent Reporter” realitzat a Bòsnia el proppassat mes d’agost i de publicar les seves primeres fotos al Periòdico i al País, el col•laborador de KVLAR FOTOPERIODISTES es troba desplaçat a Cuba per cobrir els actes de celebració i commemoració de la revolució cubana.
Un llarg i dolorós tango de 30 anys
Las “Madres de la Plaza de Mayo” segueixen manifestant-se per reclamar justícia pels crims de la dictadura argentina
Simon Vall-llosera
Dijous a la tarda, Buenos Aires, Argentina. Un grup de dones, ja grans, camina lentament i en silenci per la plaça de la capital, al davant de la residència presidencial de la Casa Rosada. Porten totes mocadors blancs que els cobreixen els cabells i, a les mans i penjat a les seves robes, duen fotos, la majoria en blanc i negre. Són fotos de familiars i d’amics “desapareguts” durant els terribles anys de la dictadura argentina. Fills, germans, nets… que van ser segrestats i dels que no en saben res des de fa 30 anys. Tres dècades en que les conegudes com les “Madres de la Plaza de Mayo” continuen lluitant per saber la veritat dels seus familiars assassinats i per reclamar justícia contra els botxins de la dictadura que encara queden impunes. Cada dijous a la tarda, plogui o faci calor, elles es manifesten, i així ho faran una vegada i una altra, i una altra, i una altra; si cal fins que passin 30 anys més. Una mostra de dolor, tenacitat i esperança.
Conviure amb la radioactivitat
Prop d’un milió de persones, 20 anys després de l’accident
de Txernòbil, viuen encara en zones altament contaminades
(FONT: reportatge d’Anna Carbajosa i Bernardo Pérez, a EL PAÍS)
Simon Vall-llosera
Com pot ser que centenars de milers de persones visquin encara prop de la central nuclear de Txernòbil (Ucraïna), en zones perilloses per a la salut humana degut a l’elevada radioactivitat que encara hi ha?
Kevlar | 9:00 | Arxivat a la categoria Món | Correu electrònicBalcans, un viatge a la memòria
Deu anys després, els habitants de Croàcia i Bòsnia es recuperen lentament de la guerra i s’enfronten al seu passat amb esperança
Simon Vall-llosera / Vukovar (Croàcia) i Sarajevo (Bòsnia-Herzegovina)
“En aquest lloc, els serbis van assassinar unes 200 persones, civils i soldats croats. No tenien armes per defensar-se perquè venien de l’hospital de la ciutat, on els serbis les van treure d’allà, les van fer pujar totes en autobusos i les van dur fins aquí. Les van matar a trets i a ganivetades, a totes ... ho sento, no puc continuar“, lamenta l’Ivan uns segons abans de posar-se a plorar. S’allunya, vol estar uns minuts sol, tranquil. Potser perquè, com diu el fotoperiodista Gervasio Sánchez, un veterà en la cobertura de guerres: “No es pot explicar, per molt que apuris el bolígraf, aguditzis l’enginy o enquadris la realitat, mai aconseguiràs entendre la veritat de la guerra, perquè l’horror és inimaginable per qui no l’ha viscut”.
Nigèria, sota el vel de l’islamisme?
Kano, la principal ciutat del nord, està sotmesa a una dura llei islàmica instaurada per sectors islamistes cada cop més radicals
Simon Vall-llosera
Des de l’any 2000, dotze estats del nord de Nigèria, una de les potències demogràfiques (140 milions d’habitants en 250 ètnies diferents) i econòmiques de l’Àfrica, amb mines de diamants i abundants jaciments de petroli, han introduït la sharia o llei islàmica en substitució del dret civil del país. Cinc anys després, es posa molt en dubte l’evolució positiva del país africà i es comença a veure que la seva aplicació respon més a criteris personals i polítics que no a criteris morals. La ciutat de Kano, capital del nord de Nigèria, és la mostra més clara de la implantació d’un discurs islàmic cada vegada més fonamentalista. Mentrestant, les condicions de vida de la majoria de la població no milloren i el poder segueix en mans dels senyors feudals de sempre, corruptes aliats de les grans multinacionals petroleres occidentals.
Bielorrússia, l’última dictadura d’Europa
El règim d’Alexandre Lukashenko s’ha endurit en els
darrers anys amb una forta repressió de les llibertats
Simon Vall-llosera
Bielorrússia, una de les repúbliques de la ex-Unió Soviètica, situada entre Polònia, els països bàltics, Ucraïna i Rússia, és governada des de 1994 amb mà de ferro per Alexander Lukashenko. Aquest ha esdevingut el principal obstacle del país, pont entre l’est (la Rússia de Putin, el principal aliat de Lukashenko) i l’oest (la Unió Europea), per a una total democratització seguint l’estela marcada per la Ucraïna de Iuschenko fa poc més d’un any.
El negoci de les apostes clandestines
en els combats infantils de boxa tailandesa
Simon Vall-llosera
En Mulai té 8 anys i només pesa 19 quilos. Els guants li van grans i en prou feines pot moure el sac de boxa. Porta dos anys fent combats de forma clandestina. La seva família, pobra i que malviu als suburbis de Bangkok, la capital de Tailàndia, se’l va vendre per uns 300 euros a un dels molts gimnasos que es dediquen a entrenar aquests infants. Ho fan entre deu i dotze hores cada dia, 365 dies a l’any, molts sense poder anar a l’escola ni jugar. Els propietaris dels gimnasos volen convertir aquest nens en campions de la boxa taliandesa i omplir-se així les butxaques amb les apostes clandestines que obtenen dels combats infantils.
Molts nens vietnamites segueixen patint, 30 anys després, els efectes de les armes químiques llançades pels EUA en la guerra del Vietnam
Simon Vall-llosera
Vu Thi Lam i les seves dues filles, Lien i Hien, viuen al poble de Nam Dinh, al nord del Vietnam. La gran, té vuit anys i la petita sis. Les dues van néixer sense cristal·lí i són cegues. Le Thi Nhon, un nen de catorze anys, medeix un metre i mig i pateix greus malformacions als braços i les cames. El seu pare era membre de l’exèrcit vietnamita durant la guerra contra els Estats Units. El futur d’aquests nens, com el de tants altres del país, està marcat pels milions de litres d’Agent Taronja que l’exèrcit dels EUA va llençar durant anys en la guerra del Vietnam. Els seus terribles efectes encara són ben presents en els infants que neixen avui, 30 anys després del conflicte.
La venda d’armes, un benefici pels rics i una condemna pels pobres
Cinc morts més. Durant els cinc propers minuts que tardis en llegir aquest text, cinc persones més moriran víctimes de la violència armada. Una per minut, més de mig milió cada any. Per fer-nos-en una idea: tota la població d’Hospitalet i de Cornellà de Llobregat junta morta en un any.
_____________________