KOSOVO: IN STATU NASCENDI

Miljan va aixecar les celles, esceptic, la cosa no li feia bona pinta. Pero jo vaig acceptar, volia veure el portatil, i aquell home que devia tenir vora els cinquanta anys em va demanar el mobil i, tot seguit, va desplegar un full rebregat ple de numeros de telefon anotats. Va fer una trucada i despres em va demanar que esborres el numero al que acaba de trucar... jaja.

Mentre esperavem que arribes el portatil, vaig aprofitar per acostar-me a una de les tan nombroses cases d'apostes esportives als Balcans per jugar-me 10 euros a que el Manchester guanyaria al Milan a les semis de la Champions League. El meu amic Miljan es un fanatic del Manchester, i volia viure amb intensitat similar el partit...

En tornar, el paio havia canviat de pla: agafariem un taxi. Total, per recorrer 500 metres fins al barri de Little Bosnia, de poblacio mixta amb majoria albanesa i presencia bosniaca i serbia. Vam entrar en un cafe que quedava una mica enretirat del carrer principal. L'home m'assegurava que era una casa de putes amb 'good girls' en veu baixa, i ho alternava amb comentaris i rialles dirigides a la noia que ens preparava cafe. Tambe hi havia un home bosniak que entrava i sortia d'una habitacio que es cuidava be de no deixar mai oberta. El Miljan estava nervios, pero aguantava el tipo, de peu.

Finalment vam deixar el bar el Miljan, el bosniak i jo (el que havia fet el contacte no ens va seguir). En un carrero ens vam trobar amb un albanes amb xupa de cuir i moviments de tenir-ho tot controlat.
El bosniak i l'albanes ens van conduir cap el centre de Mitrovica Nord, tot parlant en albanes entre ells. El Miljan, que anava al meu costat unes passes per darrere d'ells tot vigilant que cap conegut el veies, se'n feia creus: "pero es que volen que ens matin a tots!!!??? Estan parlant en albanes!!! Es que no m'ho puc creure...!!!"

Vam agafar un altre taxi. Mentre pujavem el turo de la 'Barbecue' (un estrany monument rebatejat aixi pels internacionals) i baixavem cap al barri mixt de Micronaselje, l'albanes assegurava que el portatil evidentment no era robat sino de sa germana, que se'n volia comprar un de nou que tingues pantalla de plasma. Tambe ens explicava que un vei informatic seu, que havia vist el portatil, havia dit que era el millor que havia vist a la seva vida, jaja.

Vam dir-li al taxista que ens esperes uns minuts i vam seguir l'albanes de la xupa de cuir fins a casa seva. En un moment va posar sobre la taula el famos portatil, i no, no era el meu, sino un de marca Toshiba i, a primera vista, del pleistoce' superior. Va trigar tres minuts a encendre's, tenia una enorme base per carregar-ne la bateria, i de ben segur que tampoc tenia els 560 gigues que la noia del cafe m'havia dit, jaja.

Quan va traduir el que li vaig dir, que m'esperava un un ordinador mes modern i que podia trobar aquell mateix model mes barat a Espanya, el Miljan va respirar alleujat. Des de feia 8 anys que no entrava en una casa albanesa, i es poden comptar amb els dits d'una ma els albanesos amb qui ha parlat des de llavors... Tot i aixi, va demanar mil perdons i donar les gracies... en albanes!!! Especialment atent i educat va ser amb la mare del mafies de la xupa, just abans de tornar a pujar al taxi novament i separar-nos, uns minuts mes tard, dels nostres fallits venedors.

A la pizzeria Vienna, molt frequentada pels internacionals, vam sopar copiosament amb els diners que confiavem recuperar amb la victoria del Manchester. Diners que van estar a l'aire fins el minut 91 del partit, amb gol in extremis de Rooney que ens va donar 11 euros a cadascu. Vam anar a celebrar-ho com nomes saben fer els serbis, a base de pivos i rakies, i vaig recordar-li al Miljan allo que m'havia dit: que quan sortia de casa ja sabia tot el que li passaria... Si si...

Vaig marxar passada la mitjanit. Al pont vaig trobar-me a dos policies hongaresos de Nacions Unides molt canyeros que havia conegut feia un parell de setmanes. Vam estar xerrant amb la remor dels seus jeeps en marxa de fons, sempre a punt. Parlant de Putin, un d'ells va revelar-me que en una ocasio havia hagut d'escortar-lo, i va estar-me explicant la densa atmosfera que l'envolta, la sensacio que emana de ser "the main caracter"...

Despres de despedir-me d'ells, i quan ja era a l'altra banda del pont, vaig sentir una descarrega d'arma automatica, 5 o 6 trets, i el silenci. Va sonar mooolt a prop, just al darrere de la base de KFOR francesa (vaja, tropes de la OTAN a Kosovo) que hi ha al costat del pont... Al davant de la base hi ha l'estacio de policia de Mitrovica sud, i els policies a qui vaig preguntar estaven tots espantats, la qual cosa no va tranquil.litzar-me gaire... Un d'ells va reconeixer que allo no era normal, un altre va llenzar la hipotesi que algun borratxo, d'un bar que queda al costat de la base de KFOR, hagues fet els trets.

Vaig tornar a travessar el pont. Els meus amics hongaresos encara no sabien res, esperaven alguna indicacio o explicacio de la radio... Segons ells, allo ho havien d'anar a inspeccionar els militars de KFOR, que per algo van armats fins les dents i per algo s'havia sentit al costat de la seva base. El pont es una "steady position", es a dir, que no es pot abandonar ni deixar sense custodia, pero els hongaresos de la UNMIK police, en arribar un altre vehicle dels seus, van marxar cap on s'havien sentit els trets tot il.luminant amb les seves potents llanternes a dreta i esquerra... Quan vaig tornar a travessar el pont, ells ja tornaven d'inspeccionar la zona: "nothing", em van dir, i me'n vaig anar a dormir.

Aixo va fer que em preguntes qui havia de respondre a successos com aquest. Va ser d'allo mes instructiu saber que els de la KPS (policia local multietnica) deien que era cosa dels de l'UNMIK police, els de l'UNMIK police creien que se n'havien de fer carrec els militars de la OTAN de la KFOR perque van millor armats, i, finalment, els militars de la KFOR al dia seguent al pont em van dir que era competencia de la KPS. Que Deu ens agafi confessats.

Potser per aixo ningu no sap qui ha tirat dues granades negres (que tiren esquirles, de poca potencia) a Little Bosnia fara cosa de tres setmanes, ni tampoc la de Coca-cola hill, ni la que algu va llenzar contra un restaurant propietat d'un turc, ni la que fa deu dies va fer tancar un carrer durant dues hores davant del restaurant propietat d'un serbi... Tampoc se sap res del responsable dels trets disparats (sense ferits, igual que en els casos anteriors) contra un vehicle d'un KPS (Kosovo Police Service) serbi a la zona de Zubin Potok, dos dies abans dels fets que us he relatat.

I per si algu s'ho pregunta: no, tampoc se sap res del meu portatil. Com a curiositat il.lustrativa, l'atestat o denuncia del robatori el va haver de redactar, a l'estacio central de la KPS de Pristina, un servidor. I com que el responsable tenia dia lliure, van entregar-me la denuncia impresa tot dient que tornes un altre dia i ja m'hi posarien el segell. Perepecia despres de la qual, vaig perdre tota esperanza de recuperar el meu portatil... Aviam si el proper mafios em ven un bon ordinador.