KOSOVO: IN STATU NASCENDI

Dilluns mati. Vaig a comissaria.

- Ui, aquest cas ha sigut traspassat als investigadors, nomes ells et poden segellar la denuncia. Hauras d'anar-hi, no es lluny: Regional Investigation Unit, l'Olga Stefanovic porta el cas.

A la Regional Investigation Unit ningu sap res del cas del fotograf espanyol. L'Olga Stefanovic (per cert, una serbia, o potser una bosniaca, treballant al costat sud tot demostrant la multietnicitat de la KPS...), la que menys. Em tornen a enviar a la comissaria de la KPS al costat del pont. He de parlar amb l'agent Nuhi Ismaili.

Alli em diuen que torni mes tard. Mes tard em diuen que torni mes tard. Mes tard em diuen que torni dema a les 9. Insisteixo que ja porto uns quants dies esperant el paper, que al dia seguent he de marxar de la ciutat.

- No problem, no problem!! -em diu l'agent mentre em pica amistosament l'esquena.

Dimarts. 9 hores del mati.

- No hi ha cap investigador disponible.
- Com? Em van dir a les 9...!
- Estem molt ocupats. Hi ha hagut un assassinat pocs km al sud de Mitrovica, prop d'Skenderaj, i 5 ferits per bala. Estan tots amb la jutge. Torna d'aqui a una hora.

Una hora mes tard, em diuen torna una hora mes tard. I una hora mes tard, em diuen torna una hora mes tard. Aprofito i pregunto si l'assassinat i els ferits tenen res a veure amb les mafies que, asseguren alguns, dominen el pais. Es veu que no, ha sigut per temes familiars. Es a dir, un deute de sang.

En moltes zones de Kosovo i d'Albania segueix regint les relacions familiars i de veinatge el vell codi legal-tribal pre-islamic anomenat Kanun. Clar i catala, ull per ull i dent per dent. El marz passat, en un poble proper a Pec/Peje, un policia va matar a trets un pres sota la seva custodia dins mateix de la comissaria!! I no va ser en defensa propia o en ple interrogatori estil comissaria de Sants, no, sino per un deute de sang. La pressio familiar per venjar la sang, mes que forta, es assumida com a desti ineludible per molts albanesos de familia tradicional, especialment al medi rural. L'unic lloc que el Kanun estableix com a inviolable per prendre venjanza es la casa familiar. La casa albanesa tradicional era fortificada i rebia el nom de kula. Avui han practicament desaparegut, pero se segueixen construint murs en tot el perimetre de les cases, on la familia albanesa, en sentit ampli i per norma general, viu tota junta. No se sap quanta gent mor cada any per deutes de sang, ni quanta viu presonera dins els murs de casa seva per por a sortir i que el deute sigui cobrat...

Pero tornem a l'estacio de policia de la KPS del costat sud de Mitrovica. Finalment, cap a les 2, un oficial (BC-3/12), per enorme sorpresa meva, em fa entrega d'un document oficial segellat, i tot fa pensar que es... la famosa denuncia! Pero... aiii! esta redactat en albanes...!! i.. aiii! hi ha un error considerable i enlloc d'esmentar el robatori d'una camera i de dos lents, la denuncia parla de dues cameres digitals!!

Quan demano que per favor corregeixin l'error, m'ofereixo rapidament per transcriure a l'angles la versio corregida, tal i com vaig haver d'acabar fent en el celebre cas del robatori del meu portatil el marz passat. Pero llavors, quan menys m'ho esperava, arriba la catastrofe. Em diuen que m'han de tornar a prendre declaracio.
- Eing? Com? Pero si jo no hi era quan van robar al meu amic! Anava sol!
- Aahh... aixi voste no es el denunciant!?

Per mes que digui que en el moment de la denuncia, el meu amic va informar de que seria jo qui recollis el paper, per mes que tingui les seves dades personals anotades i les ensenyi un i altre cop, per mes que ensenyi l'acreditacio de premsa de la mateixa organitzacio... per mes que tot, l'oficial BC-3/12 no ho veu clar.

Pero llavors un altre agent d'impecable angles (BC-3/13), que ha vingut a socorrer el seu company, assegura que el dia seguent a les 9, ell personalment es trobara amb mi, ens asseurem junts, i redactarem la ditxosa denuncia en angles que em podre emportar jo. Que a les 9:30 haurem acabat, que no em preocupi que finalment podre marxar de Mitrovica, que no problem, diu per enesim cop tot somrient.

Dimecres. 8:55 hores del mati.

Aquell cabro no hi es, m'ho temia. Mitja hora mes tard, arriba BC-3/12 acompanyat d'un interpret. Si la indolencia i el passotisme maxim tinguessin cara, seria la de BC-3/12. Pinten bastos. El traductor em diu que no em poden donar el paper, que nomes se li pot entregar al denunciant. Repeteixo, un cop mes, que el meu amic els en va informar, que la meva organitzacio necessita aquest paper i que no marxo sense ell.

Van a buscar a un altre agent. De mes edat i amb encara mes cara de babau. Repeteix el mateix que el seu colega pero a sobre, a sobre, afegeix que el paper esta ja redactat en angles, convientment corregit i segellat i que esta a dalt. Pero que no me'l pot donar.

- Truqueu al que redacta la denuncia primera! L'Erduan Baliqi! A ell li va dir, a ell, el meu amic li va dir, a ell!
- Si no esta escrit, res.
- Doncs truqueu al meu amic i pregunteu-li si m'autoritza, teniu el seu numero de telefon!
- No, no podem trucar des d'aqui.
- Des del meu mobil!
- No, va contra les regles.
- Doncs us envia un fax en mitja hora, en mitja hora teniu aqui un fax en que m'autoritza.

Silenci. No m'ho puc creure. Aquesta no se l'esperava.
- Aixo ho haura de decidir el nostre superior, l'station commander.

Alt, un ull blau mirant a la Meca, l'altre a Constantinopla, arriba amb posat perdona-vides, l'station commander. Ho repeteixo tot, intento tocar la fibra sensible elogiant els esforzos i el bon tracte rebut pel meu amic el dia del succes, com procuraven facilitar la feina als periodistes... pero res.
- El fax que ens envii el teu amic autoritzant-te a recollir la denuncia, haura de venir segellat per un advocat i un jutge.

Moment de perplexitat. L'station Commander ho aprofita i fa finta de marxar, reacciono, faig ^espera^ amb les mans, i ^per favor^ amb les celles.
- Pero, pero... si hi ha la seva firma, al fax, la podeu comparar.
- Jutge i advocat.
- Pero... aixo no es fa enlloc, a tot arreu del mon, a qualsevol policia de qualsevol pais del mon li es suficient una copia del DNI i signatura, per autoritzar a un altre...!!

I en aquest moment, quan encara les meves paraules viatjaven per l'aire i en la meva cara es llegia l'horror davant l'inoperancia absoluta, l'station commander en dona l'esquena i desapareix per una porta.

Reacciono en zero coma i surto disparat darrera l'station commander deixant fora de joc els tres polis que m'envoltaven mes el traductor. L'agafo pel braz, el tiu flipa de veure'm alli, i quan encara no he acabat de dir que no em pot deixar aixi... els tres polis i el traductor ja m'han agafat i m'arrosseguen de nou al vestibul. Tothom esta agitat, l'station commander fa cara de molt enfadat i els ulls se li separen mes fins al punt que el de Constantinopla apunta a Moscu. Em crida que m'arrestara. Jo segueixo amb allo de que no pot marxar d'aquella manera, tot enutjat, jo. I ell va i s'enfada encara una mica mes, i jo de veritat pateixo pels seus globus oculars:
- Oooout of here!!! Now!!! -i assenyala la porta.
- Eeeeh... em queixare! Em queixare a tots!

I em fan fora definitivament. L'station commander es perd per la mateixa porta que abans, els tres polis tambe s'esfumen. El traductor surt i es dirigeix a creuar el carrer per anar al bar del davant. Li vaig al darrere, despres de passar uns segons de vacilacio del rotllo i ara que faig.
- Ei, com es diu l'station commander? Has vist que maleducat?
- Jo nomes soc traductor. Adeu.

Sera possible? Torno al vestibul de parets desconxades i tristes d'on acabo de ser expulsat. Hi ha un poli assegut davant d'una taula Ikea.
- Ei, com es diu l'station commander?
- No t'entenc.
- El nom! NAME!, station commander.
Arronsa les espatlles.
- Aviam... tu NAME Bajram, Pepito o Menganito, si? Jo NAME Peter, Bill o Monica, si? NAME station commander!?
- Oh... no se... nomes... station commander!!
Jajajaja, increible. Adhueixo que potser el xivatisme tambe esta castigat pel Kanun, o algo.

Pregunto a d'altres polis que entren i surten, tots li passen el marron sense obrir la boca a un altre, preferentment al que es fa el suec.

I atencio, apareix de nou l'station commander!!
- Dispensi, com se diu?
M'ensenya la tarja que porta penjada a la solapa de la camisa, on diu BASHKIM SPAHIU, i contraataca: el teu DNI.
- No problem, no problem -em faig el sobrat pero per dins estic cagat recordant el celebre cas ^y tampoco se puede ir con una bici tan fea!^ (que un altre dia explicare).

Conciliador, insisteixo m'ha sentat molt malament que marxes deixant-me amb la paraula a la boca, que intentava explicar-li que...
- T'ho he explicat 6 cops.
- Que va! Un, i no m'has ni escoltat!
- Pero es que potser t'han robat a tu?
- No.. pero es molt important pel meu company i per l'organitzacio, aquest...
- Fora d'aqui!
- ?
- ARA MATEIX!!

Em cau el DNI a terra, nervios com estic. El recullo amb el limit de parsimonia que la situacio permet. Un cop soc fora, insisteix:
- FORA!!
Buscaraons, replico:
- Pero jo tinc els meus drets, potser tinc un altre cas a denunciar...

Station Commander acosta la seva cara a la meva, molt molt a prop, pero tot i aixi les seves mirades em rocen pero no em toquen.
- Quin cas?
- No ho se... un altre cas! I tinc el dret de tornar a comissaria, o no?
- FORAAA!!
- Vale vale, ets molt maleducat, t'asseguro que parlare d'aixo amb tothom, amb el Larry Miller, i tota la UNMIK s'enterara del que ha passat!

I va marxar. I vaig trucar al Larry Miller, america policia d'UNMIK vetera de la guerra de Vietnam, pero tenia apagat el mobil serbi i tambe el kosovar...

Aixi que... frustrat i emprenyat com una mona, vaig anar a l'estacio d'autobus. Per fi marxava de Mitrovica. Tants dies esperant, per a res. Be, tampoc per a res per a res... sempre quedara la perepecia! O no?